Uneix-te a la nostra newsletter!

Nosaltres


Som Gemma i Raquel,
Germanes i creadores de Neraidas. Inquietes, polifacètiques i somiadores. Des de petites hem estat molt unides, compartint moltes de les nostres aficions pel món de l'art. Les dues vam estudiar Belles arts a la Universitat de Barcelona i al mateix temps també vam explorar el món de la música en diversos projectes comuns.

El 2013 neix Neraidas i desenvolupem una tècnica pròpia que fusiona la resina i la joieria, utilitzant també vidre bufat i altres materials per crear micro móns amb els elements de la naturalesa. Hem treballat i après aquestes tècniques de manera autodidacta per aconseguir crear un llenguatge artístic propi.

Raquel


Sempre m’ha agradat jugar a ballar, pintar, dissenyar, cantar i disfressar-me. Explorar totes les formes artístiques per expressar-me.

De petita feia braçalets efímers amb flors, el meu somni era ser dissenyadora. Tenia les meves capsetes de tresors trobats a la natura i un bagul secret amb totes les meves disfresses i joies. Cada dia em preguntava quantes estrelles hi havia en el cel i com de gran era l’univers. Podia passar hores fascinada observant com viu una formiga al seu diminut món o com una papallona recull el nèctar d’una flor. Els meus caps de setmana en plena muntanya durant la infància, van ser un regal màgic que em va permetre explorar i jugar lliurement a la natura amb altres nens.

Abans de dedicar-me a Neraidas, vaig impartir tallers per a nens sobre Art i Creativitat durant diversos anys, vaig realitzar un Postgrau en Artteràpia per la Universitat de Girona i més tard vaig treballar amb persones amb discapacitat. M’agrada explorar sobre mi mateixa i segueixo descobrint cada dia més. He assistit a tallers de ioga, meditació i creixement personal. Recentment vaig viatjar a Irlanda on vaig fer una experiència en una granja ecològica amb una família nativa. Vaig aprendre a conrear els meus propis aliments i vaig gaudir de la satisfacció de treballar i sentir la terra d’una manera molt més propera.

“Gaudeixo de les petites coses de la vida, les més simples. Un passeig amb bici pel bosc, un tè amb menta acompanyada d’un bon llibre o veure una posta de sol.”

Gemma


Des de la meva infància he sentit la necessitat de comunicar a través de les formes i els colors, un llenguatge més antic que la pròpia paraula. El llapis i el pinzell van ser les meves les primeres eines de connexió amb el món i el refugi de la meva ànima. Aquest espai de llum, de pau i de silenci on poder ser jo mateixa i seguir conreant fins a dia d’avui, aquesta nena curiosa, desperta, desitjosa d’aprendre i d’explorar el món que li envolta.

Una altra de les meves passions era fer experiments i inventar coses. Passava hores creant artilugis màgics com ara platerets voladors, mòbils amb retallables i marionetes articulades de paper. Més tard van aparèixer en la meva vida la música i l’escriptura. Gaudia cantant, experimentant amb els sons d’un teclat per crear melodies, escoltant música, ballant, escrivint petits relats i poemes. Així em vaig anar obrint al món connectant amb el que sóc.

Sempre m’he sentit molt unida a la natura. De petita gaudia de llargs passejos pel bosc amb la meva mare i em maravellava contemplant les flors, les pinyes, les fulles dels arbres i els fruits silvestres. Ella va ser la primera que em va transmetre el seu valor més sacre.
Tenia una col·lecció de minerals i m’encantava recollir vidres polits de colors a la riba de la platja i guardar-los en la meva capseta dels tresors.

La meva besàvia , que també va ser el meu àngel, quan tenia 6 anys, em va regalar un petit botó antic amb flors preservades en el seu interior que em segueix acompanyant sempre i que encara em fascina quan ho miro.

He viatjat per diferents països del món i als 17 anys vaig anar cap a Amèrica, on les experiències que allá vaig viure em van enriquir profundament i van sembrar la llavor de la transformació durant els següents anys.

He peregrinat en diverses ocasions per el Camino de Santiago, que m’ha ensenyat a ser pacient i a saber fluir amb la vida sense aferrar-me a les coses materials.

En el projecte final de carrera vaig investigar en profunditat sobre la feminitat i la seva connexió amb l’aigua, presentant una sèrie de quadres de tècnica mixta amb dones d’aigua inspirades en el personatge literari de Shakespeare Ophelia en Hamlet, utilitzant per primera vegada un material similar a la resina per emular l’efecte aquós, quelcom que més tard aportaria a Neraidas.

Paral·lelament a la faceta visual, he treballat com a cantant solista en diversos grups i impartit classes de cant en escoles, fins a bolcar-me de ple amb Neraidas.